La natura ens mostra poc a poc la sortida de l’hivern; un hivern que ens convida a recollir-nos i a deixar gestar. Un temps per anar cap endins, deixar que les llavors sembrades reposin en el buit fèrtil i es vagi gestant allò que ha de renéixer.
Ara, que la natura ens mostra la màgia a través dels arbres que comencen a deixar-se veure a través dels seus petits brots, d’altres més descarats i matiners com els ametllers i les mimoses ja han esclatat en flor. La màgia, és la màgia que comença a emergir, un renaixement.
I ara, que encara queden uns dies per aquest renéixer. Com ho sents en tu? Per a mi aquests dies em conviden encara més fort a quedar-me a casa tancada, com amb por de sortir d’aquesta cova que m’ha donat tanta seguretat, un espai en el que de debò he pogut cuidar-me i anar lentament al ritme que la meva ànima necessita.
Hi ha una part de mi que anhela sortir, mostrar-me, deixar emergir tota la bellesa que sento per dins i deixar-me veure. I a la vegada, em sento en la pell d’un nadó. Amb una pell suau i delicada, en molta vulnerabilitat.
I aniré poc a poc en aquesta sortida a la vida; experimentant cada pas del canal del part cap a fora assaborint-lo moment a moment, amb consciència i cura per mi mateixa.
I et llenço una pregunta per si et serveix en aquest nou pas; com va ser el teu procés de naixement en arribar a la vida? Com són els teus principis? La porta de l’est ens convida a revisar aquest pas que ens va marcar els inicis de moltes de les coses que fem a la vida. Saber-ho ens ajuda a posar consciència a les històries que ens expliquem i ens dona la oportunitat de travessar les portes d’altres maneres.
Desitjo que el teu pas de l’hivern a la primavera sigui sobretot conscient i assaborit.
