Categoría: Uncategorized

Fa dies que em ve la idea de les capes de ceba. Quelcom que sovint amb persones que conec d’espais de creixement personal surt a les converses. Ara fa uns 20 anys que vaig entrar en aquest món a través del Clown amb Alain Vigneau; va ser com “casual” en una curs de juliol per a mestres a l’Escola d’Expressió de Barcelona. Va ser com màgic, del nas de palasso i de la idea del riure’s d’una mateixa va començar un procés que m’adono que no acaba mai; i que, quan més descobreixes més t’adones que no saps res i que tot és canvi constant.

Enguany ha estat un curs on he pogut observar molt; descansar, estar molt en mi i ballar les aigües de les meves emocions. El climateri està esdevenint  per a mi un viatge molt físic i emocional. On tot allò que en altres moments s’amagava per ser acceptada i inclosa en el món ja no em deixa indiferent; el meu cos es rebel·la de diferents maneres i m’ho fa saber, m’atura i em qüestiona. Tot el camí fet em torna més amorosa cap a mi mateixa, més tendra i comprensiva. 

Durant aquest any sento que la transformació ha estat profunda i no només a nivell físic sinó molt més enllà. 

Una d’aquestes capes que he descobert en sinceritat amb mi mateixa és que fins i tot el treball personal pot ser un treball per al nostre ego. Com podria millorar-me a mi mateixa per tal de ser acceptada, inclosa i estimada? Obrir els ulls a tot això és un pas de gegant que m’ha ajudat a entendre que al final no va d’això. Va d’aprendre a mirar cap endins i acceptar-nos tal com som; mirar les ferides i abraçar-les, comprendre-les i fer servir les eines per acollir tot el que hi ha. Aquesta vegada no per als altres; aquesta vegada per a mi. 

Des d’aquí en aquesta comprensió respiro Pau i observo. M’adono del que m’impacta de l’exterior, el que em fereix, el que em sorprén, m’entristeix, m’alegra, m’enfada…Des d’aquesta nova mirada jo sóc la qui observa i acull tot plegat. I així deixo de jutjar el que passa a fora i simplement m’ocupo del que em passa adonant-me de les històries a les que associo cada impacte emocional i com el meu cos reacciona, respiro, m’ho deixo sentir, ho ballo i ho deixo anar! La vida així es torna més lleugera i amb això jo tb em vaig alleugerint, vaig alliberant-me de capes i capes de ferida, de límits, d’agressions internes i externes. I cada vegada sóc més lliure de ser qui em ve de gust ser en cada moment, fluint i deixant-me portar pel que la vida em proposa!

I com una persona molt sàvia em va dir; això no va de ser perfecta ni de deixar de sentir el dolor. Això va de viure i deixar-te impactar pel que va succeint!

La natura ens mostra poc a poc la sortida de l’hivern; un hivern que ens convida a recollir-nos i a deixar gestar. Un temps per anar cap endins, deixar que les llavors sembrades reposin en el buit fèrtil i es vagi gestant allò que ha de renéixer.
Ara, que la natura ens mostra la màgia a través dels arbres que comencen a deixar-se veure a través dels seus petits brots, d’altres més descarats i matiners com els ametllers i les mimoses ja han esclatat en flor. La màgia, és la màgia que comença a emergir, un renaixement.

I ara, que encara queden uns dies per aquest renéixer. Com ho sents en tu? Per a mi aquests dies em conviden encara més fort a quedar-me a casa tancada, com amb por de sortir d’aquesta cova que m’ha donat tanta seguretat, un espai en el que de debò he pogut cuidar-me i anar lentament al ritme que la meva ànima necessita.

Hi ha una part de mi que anhela sortir, mostrar-me, deixar emergir tota la bellesa que sento per dins i deixar-me veure. I a la vegada, em sento en la pell d’un nadó. Amb una pell suau i delicada, en molta vulnerabilitat.

I aniré poc a poc en aquesta sortida a la vida; experimentant cada pas del canal del part cap a fora assaborint-lo moment a moment, amb consciència i cura per mi mateixa.

I et llenço una pregunta per si et serveix en aquest nou pas; com va ser el teu procés de naixement en arribar a la vida? Com són els teus principis? La porta de l’est ens convida a revisar aquest pas que ens va marcar els inicis de moltes de les coses que fem a la vida. Saber-ho ens ajuda a posar consciència a les històries que ens expliquem i ens dona la oportunitat de travessar les portes d’altres maneres.

Desitjo que el teu pas de l’hivern a la primavera sigui sobretot conscient i assaborit.